El Cant de la Sibil•la es representa regularment a Ontinyent des de l’any 2000. La representació d’enguany serà la desena i tindrà lloc a la plebania de l’Assumpció de Santa Maria. Este espectacle se celebra el 22 de desembre a les 20.30h tots els anys. El motiu de l’elecció d’esta data radica en la celebració de l’advent, (temps litúrgic que precedeix el Nadal) tema que també pren el seu especial protagonisme al cant. Les sibil•les eren dones pitonisses o sacerdotesses del deu Apolo i endevinaven, de forma, més o menys clara el futur. La sibil•la és una figura que prové de la tradició grega, allà pel segle IV abans de Crist. A Ontinyent a banda del Cant de la Sibil•la s’interpreta també la Dansa de la Mort, una representació que enguany arribarà a la seua quarta representació. L’origen d’esta dansa és medieval i prové d’una pintura mural encara existent al convent de Sant Francesc de Morella,
que és el mateix existent en el llibre vermell del monestir de Montserrat, cosa que dona a entendre que es representa en tota l’antiga corona catalano-aragonesa. La idea que pretén transmetre aquesta dansa és un tema recurrent i es tracta del fet que, a pesar de la posició social en la vida, davant la mort tots independentment de la nostra situació estem al mateix nivell, és a dir, la mort té una capacitat igualadora. El Grup de Danses d’Ontinyent col•labora en la realització d’aquesta dansa. Enguany la representació del Cant de la Sibil•la assoleix el nivell de Drama Litúrgic, ja que per al proper, 22 de desembre, hi ha previstes diferents novetats, totes elles referides a l’escenografia de l’esdeveniment. Al Cant de la Sibil•la apareixeran 3 personatges nous, anomenats parques* que seran les encarregades d’obrir i tancar l’acte de la sibil•la. En la nit dels temps i naixement del verb i la llum, moment en el qual entren les filles de la nit o filaneres (mories o parques). Cadascuna d’elles s’encarregarà de donar, mesurar i llevar la vida. Per a representar això una durà un fil (la que donarà la vida), una altra una vara de mesurar i per últim, la tercera parca, durà unes tisores, per tal de retallar la vida. Estos tres nous personatges representen la duració de la vida, que com no podria ser d’altra manera, en Ontinyent, està vinculat al tèxtil, a través del fil que concedeix la vida.